#Aberasi kromatik pro
Pro její kompenzaci se proto do objektivů přidávají speciální elementy: Protože moderní zoomové objektivy obsahují velké množství čoček, je u nich chromatická vada (zvláště na okrajích snímku) výrazným problémem. Všeobecně se dá říci, že vhodnou kombinací dvou k sobě nepřiléhajících čoček a to i z stejného optického materiálu lze sestavit takovou optickou soustavu, u které je pro dvě zvolené vlnové délky (obvykle pro červenou a modrou barvu) celková efektivní ohnisková vzdálenost stejná v takovém případě hovoříme o achromatické soustavě (objektivu). Čočky pak lámou světlo každé barvy jinak (záření dlouhovlnné, tedy červené, nejméně, krátkovlnné, tedy fialové, nejvíce), což se na snímku projeví jako barevné lemování ostrých přechodů mezi světlem a stínem. Fyzikální podstatou tohoto jevu je závislost indexu lomu u všech průhledných látek na vlnové délce. objektivu), způsobená závislostí ohniskové vzdálenosti čoček na vlnové délce světla.
Si el doblet enganxat està format per dos lents suficientment primes, es poden considerar que el doblet en si també ho és. De la mateixa manera que existeixen aberracions cromàtiques longitudinals i laterals, en la pràctica ens podem trobar aberracions acromàtiques, les quals són fàcilment identificables perquè la variació de les potències de cada par de lents enganxades (doblets) ha de ser igual a 0. Succeeix generalment al no utilitzar para-sol. L'aberració cromàtica lateral (SMC, sistema multicapa) genera una major proporció de blanc en la imatge. En pràctica, l'aberració cromàtica longitudinal s'entén com l'efecte de vores acolorides que es produeix al voltant d'un objecte vist a través d'una lent, causat per la incapacitat de la lent de desviar tots els colors cap a un mateix focus. Cap ressaltar que els miralls no pateixen d'aberració cromàtica, donat que la llum és simplement reflectida sense canviar de medi (és a dir, no hi ha diferència en el índex de refracció). locant dues lents juntes en una configuració coneguda com a parella, par o doblet acromàtic.
La llum de longitud d'ona més curta (blava) és corbada més que la llum de longitud d'ona més llarga (vermella), de manera que la llum blava forma el focus en un punt més proper a la lent que la llum vermella.
Es denomina aberració cromàtica longitudinal a la variació en la distància amb l'índex de refracció, i aberració cromàtica lateral a la variació de la mida de la imatge. A més, com la mida de la imatge resultant depèn de la pròpia distància focal, aquestes imatges també tenen mides diferents entre si. En conseqüència, una lent no forma una sola imatge de l'objecte, sinó una sèrie d'imatges (una per cada color present en la llum incident), cada una amb la seva pròpia distància focal. Donat que l'índex de refracció de totes les substàncies òptiques varia amb la longitud d'ona, la distància focal d'una lent difereix per cada color. La distància focal d'una lent depèn de la seva composició (que determina el seu Índex de refracció) i de la seva forma (la geometria de les seves superfícies). En òptica, l'aberració cromàtica és un tipus de provocada per la impossibilitat d'una lent per a enfocar tots els colors en un únic punt de convergència.
0 kommentar(er)
